ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE TAÜLL

Santa Maria de Taüll és una església romànica a la localitat catalana de Taüll, situada a la Vall de Boí (província de Lleida, Espanya). Pertany al grup d'Esglésies romàniques catalanes de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat por la Unesco. Es troba al centre del nucli vell de Taüll. A uns centenars de metres al sud-est, just a l'entrada del poble, hi ha l'església de Sant Climent. Totes dues van ser erigides al mateix temps i consagrades en 1123. Durant el segle XVIII, Santa Maria va ser l'única parròquia de Taüll, mentre que Sant Climent exercia de capella del cementiri modern, però en els segles anteriors les dues esglésies havien compartit parroquialitat.

Història:

Com la resta d'esglésies de la Vall de Boí, la de Santa Maria de Taüll va ser objecte de venda i bescanvi, l'any 1064, pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i la seva esposa Llúcia, als comtes de Pallars Jussà, Ramon IV i la seva esposa Valença, juntament amb el castell d'Erill i altres possessions. La primera menció específica de l'església és del 1123: l'11 de desembre va ser consagrada pel bisbe Guillem de Roda-Barbastre, just un dia després d'haver consagrat Sant Climent de Taüll, església amb la qual va compartir parroquialitat durant gairebé tota l'Edat Mitjana. Encara cal comptar una tercera església, a Taüll: Sant Martí, que va ser, possiblement, la primitiva parròquia. Taüll, doncs, va arribar a disposar, en el mateix nucli urbà, de tres esglésies, el que parla per si sol de la importància del poblament a la vall en aquells temps. En la Baixa Edat Mitjana, i pel fet de pertànyer al comte de Pallars, la Vall de Boí va passar al bisbat d'Urgell, on gaudia d'un règim especial, ja que el conjunt de parròquies era regit per un conjunt de co-rectors, que van arribar a ser vuit en algunes èpoques. Aquests co-rectors havien de ser fills de la Vall de Boí. El santuari de Caldes de Boí exercia de centre coordinador de les parròquies de la vall. Aquesta església va patir diverses reformes en segles passats que la van desfigurar totalment per dins. Les columnes que suporten els arcs van ser engolides per uns murs, que es van aixecar com a divisió per formar les capelles entre contraforts, deixant la planta amb una sola nau. A la nau transversal es va obrir una cúpula i l'absidiola del costat sud es va convertir en sagristia. Els absis i les parets, que estaven decorats amb pintures romàniques murals, van ser revestits de blanc. En els anys 1990 els treballs de restauració li van tornar la seva primitiva estructura, deixant lliures les columnes que suporten els arcs i divideixen les naus i rematant el sostre amb coberta de fusta a dues aigües. Les pintures de l'absis i de les parets es conserven en Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Descripció:

-Església: Exterior mostra una església romànica amb decoració llombarda en els seus absis. La torre s'alça inclosa a l'edifici, als peus i a la nau sud. És de destacar la inclinació divergent que presenten una i altra. La planta de l'església és basilical, amb tres naus i tres absis, sent els laterals més petits. La decoració externa és llombarda, d'arcs cecs, molt simple i elegant. És una construcció que segueix l'estil rural de les esglésies de la vall de Boí. Les façanes oest, nord i sud no tenen cap tipus d'ornamentació. Són perfectament llises, però mostren un aparell molt regular, fet amb carreus mitjans molt ben disposats en filades regulars.

-Campanar: La torre del campanar, una mica torta, no està exempta, com la de Sant Climent, però segueix exactament el mateix model, pel que la seva descripció és pràcticament la mateixa. És alta i esvelta, com totes les torres llombardes aixecades a la vall de Boí. Correspon al grup de torres contemporànies de les italianes edificades al segle XII, que es van construir molt més elegants que les de l'etapa anterior. Consta de cinc pisos assentats sobre un sòcol massís bastant alt. En les quatre cares de cada pis es repeteix la mateixa decoració i el mateix nombre de finestres. Al sòcol hi ha una sola finestra més cinc arcs cecs. En els altres pisos varia el nombre de finestres, separades per columnes, els capitells de les quals estan disposats perpendicularment al mur de la torre. Els tres últims pisos porten, a manera d'imposta una decoració com la dels absis.

-Pintures murals: Tota l'església va estar decorada amb pintures murals (en els absis, els murs i les columnes), que van ser resistint en part el pas del temps. En 1907, Santa Maria de Taüll va ser un dels llocs per on va passar la Missió Arqueològica-jurídica a la ratlla d'Aragó, organitzada per l'Institut d'Estudis Catalans, amb la missió de protegir el  patrimoni artístic català. L'equip estava format per Josep Puig i Cadafalch, Guillem Marià Brocà, Josep Gudiol, Josep M. Goday i Adolf Mas. Uns anys després, els erudits van decidir desenganxar aquestes pintures del seu lloc d'origen i portar-les al Museu Nacional d'Art de Catalunya, on queden protegides. Cal dir que corrien perill de ser venudes i exportades als Estats Units. De fet, una figura de Maria es conserva des de 1925 a Fogg Art Museum de la Universitat de Harvard. En alguns trams de la paret i de l'absis central es va fer una reproducció d'aquestes pintures, perquè el visitant pugui tenir una idea in situ. Diversos historiadors d'art, després d'estudiar aquestes obres, han arribat a la conclusió que, igual que a San Clemente, els seus autors són dos artistes diferents, però contemporanis entre ells. Van haver de treballar sobre 1123, any en què es van consagrar dues esglésies.

Adriana Marín Navarrete.