BASÍLICA DE SAN APOLINAR IN CLASSE.

Títol de l´obra i localització: Basílica de Sant Apolinar en Classe és una basílica a Classe, port històric de la ciutat italiana de Ravenna, del centre de la qual dista avui uns cinc quilòmetres, estant una frazione del municipi.

Autor: Va ser finançada per Giuliano Argentari per al bisbe Ursicino.
Estil: Arquitectura paleocristiana i art bizantí.
Cronologia: Segle VI
Tipologia: Arquitectura religiosa.
Descripció:

Exterior: La basílica consta de tres naus. A l'esquerra de l'església està la torre del campanar del segle ix que s'eleva amb la seva forma cilíndrica, mentre les finestres, de baix a dalt, primer són monòfores, després biforades i per fi triforis. Aquesta estructura fa la torre més estable i lleugera, impedint que es derrumbe.

Interior: L'interior de la basílica (55,58 x 30,30 metres) consta de tres naus limitades per dues fileres de dotze columnes de marbre gris viat grec, amb capitells d'estil bizantí. Les parets estan nues, excepte la de l'absis, cobert per un «mantell policrom» de mosaic, de diferents èpoques, l'absis és accessible per dotze graons d'una ampla escala. En el centre de la basílica, al lloc del martiri de Sant Apol·linar, hi ha un altar antic.

Arc triomfal: A la part superior de la zona de l'absis, estenent-se horitzontalment per tota l'amplada de l'arc es representa Crist dintre d'un medalló circular.

Absis: Tota la decoració de la zona de l'absis es remunta quasi a mitjan segle vi i pot dividir-se en dues zones. A la part superior un gran disc tanca un cel estelat sobre el que se situa una creu amb pedres precioses, que simbolitza l'encreuament dels braços i la cara de Crist.  A la zona més baixa s'estén una vall verda i florida, on hi ha roques, arbusts, plantes i ocells. Al centre s'erigeix solemne la figura de sant Apol·linar, primer bisbe de Ravenna, amb els braços oberts en actitud orant.

Context històric:

L'emperador Justinià I (527-565) va ser el protagonista del període de màxima esplendor de l'Imperi bizantí, la «Primera Edat d'Or» (segle VI). Justinià va intentar reviure la glòria de l'antic Imperi Romà emprenent la conquesta del Mediterrani, entre les quals s'inclou Itàlia —pertanyent als ostrogots— on es trobava la ciutat de Ravenna, que es va convertir, el segle VI, en la segona capital de l'imperi i va estar governada per l'exarca; amb jurisdicció nominal sobre la Itàlia meridional i Sicília, va reconquerir el Nord d'Àfrica als vàndals i Spania als visigots. És normal, per tant, que a Ravenna es construïssin els més rics edificis d'occident, entre els quals es troben les esglésies de Sant Vidal de Ravenna, Basílica de Sant Apol·linar el Nou i la basílica de Sant'Apollinare in Classe. Sota el regnat de Justinià es va desenvolupar una colossal activitat constructiva emulant la dels grans emperadors romans del passat, l'art bizantí va assolir la seva maduresa amb la unió d'elements grecs, llatins, orientals i paleocristians. Els principals trets dels temples, són que tenen planta central, les voltes de pedra o maó, les cúpules normalment recolzades sobre petxines, les finestres geminades i els principals murs es troben coberts amb mosaics i pintures al fresc amb gran riquesa de simbologia i de figures hieràtiques.

Importància mundial: Ha estat inscrita per la UNESCO a la llista del Patrimoni de la Humanitat de 1996 entre els monuments paleocristians de Ravenna. Segons l'avaluació de ICOMOS. 

  

Celia Gil Picó 2º A