TITOL
DE L’OBRA I L’OCALITZACIÓ: Mosaics de San Apolinar, la seua localització és a l'església d'aquest nom a Ràvena (Itàlia).
AUTOR:
Desconegut.
ESTIL:
Art Bizantí.
CRONOLOGÍA
: Segle VI
TIPOLOGÍA:
Religiosa
DESCRIPCIÓ:
Es distingeix la pintura bizantina al mosaic per la riquesa de materials, amb
abundància d'or (mosaics vitris i daurats) i fastuosa ornamentació i la pobresa
en el moviment artístic. Les figures dels personatges es presenten
ordinàriament allargades, en peu i amb els braços en actitud una mica moguda o
portant algun objecte. La túnica o vestimenta amb què apareixen cobertes sol
oferir plecs rectes i paral·lels, gairebé verticals. Però el mantell o capa els
presenta més moguts i es recull sobre el braç esquerre de la figura. El
continent de les persones s'ostenta sempre majestuós, tranquil i honest; la
seva mirada, de front o a la dreta de l'espectador; els seus ulls, grans i
oberts; seus peus, petits o estrets i acabats en punta.
Els
elements decoratius dels mosaics o composicions consisteixen d'ordinari en
perles, cintes, sèries de joies, garlandes i greques sense excloure algunes
plantes soltes com la palmera ni els motius arquitectònics. Als costats de les
figures o sobre d'elles, es destaquen sovint sobre el fons d'or inscripcions en
sentit vertical o horitzontal que fixen el nom i el significat del personatge o
de l'escena que es representa. Els assumptes de tals composicions són
generalment bíblics, tant de l'Antic com del Nou Testament, a més d'algunes
escenes religioses de la cort imperial i representacions d'àngels i sants. És
bastant comú en l'absis oa la cúpula de les basíliques d'Orient la figura del
Pantocràtor envoltat d'àngels a imitació del tipus de Santa Sofia de
Constantinoble.
El
mosaic bizantí va exercir poderosa influència en la pintura medieval d'Occident
fins al segle XIII; a més de ser decisiu el seu influx en l'Orient cristià i de
estenderse a Rússia des del segle XI.
CONTEXT
HISTÒRIC: La pintura
bizantina és la manifestació pictòrica de l'art bizantí. Aquest va evolucionar
a partir de l'art paleocristià i va fixar el seu caràcter des del segle VI,
continuant fins a la fi de l'Imperi bizantí al segle XV, i fins i tot en l'Edat
Moderna amb l'escola cretenca. La major part de la producció pictòrica de la
primera època es va destruir durant la iconoclàstia dels segles VIII i IX
IMPORTÀNCIA MUNDIAL: Han sigut uns dels mosaics més
importants i més reconeguts del món.
María José Aliaga Argente.
No hay comentarios:
Publicar un comentario