MIHRAB DE LA MESQUITA DE CÒRDOVA

TÍTOL D’OBRA I LOCALITZACIÒ

Mihrab de la mesquita de Còrdova. Còrdova.

ESTIL

Islàmic.

 ÈPOCA O ANY

Anys 780-segle XVI

 DESCRIPCIÓ

A la Mesquita es pot entrar per la Porta del Perdó d'estil mudèjar (1477) on es troven las fileres de tarongers i palmeres, i les fonts i arcs de ferradura que l'envolten. Junt a la porta s'alça la mesquita que es compon de tres parts: "El Pati dels Tarongers", que en temps del Califat era el "Pati de les Ablucions" (conserva bona part del seu aspecte original) i l'alminar.

CONTEXT HISTÒRIC

Es va començar a construir com a mesquita l'any 785, amb l'apropiació i reutilització dels materials de la basílica hispanoromana de Sant Vicent Màrtir, que es trobava en el seu lloc, pels conquistadors musulmans. L'edifici resultant va ser objecte d'ampliacions durant l'Emirat de Còrdova i el Califat de Còrdova. Amb 23 400 metres quadrats, va ser la segona mesquita més gran del món en superfície, per darrere de la Mesquita de La Meca, sent només aconseguida posteriorment per la Mesquita Blava (Istanbul, 1588) . Una dels seus principals característiques és que el seu mur de la qibla no va ser orientat cap a La Meca, sinó 51 graus més cap al sud, quelcom habitual en les mesquites d'Al-Ándalus. En 1238, després de la Reconquista cristiana de la ciutat, es va dur a terme la seua consagració com a catedral de la diòcesi amb l'Ordenació episcopal del seu primer bisbe, Lope de Fitero. L'edifici alberga el capítol catedralici de la Diòcesi de Còrdova, estant prohibit qualsevol culte col·lectiu.

Mario Blasco Bolumar.