domingo, 11 de febrero de 2018

ESGLÉSIA DE SAN PEDRO DE LA NAVE.


L'església visigoda de Sant Pere de la Nau es troba situada en la localitat d'El Campillo, terme municipal de Sant Pere de la Nave-Almendra, en la província de Zamora (Espanya) . Va ser declarada Monument Nacional el 22 d'abril de 1912 (publicat en el BOE de 29-04-1912) .
El temple es remunta a finals del segle VII, perquè va haver de construir-se entre els anys 680 i 711, és a dir, en els anys previs a la conquista musulmana, per la qual cosa pot tractar-se d'una de les últimes obres de l'art visigot. Originàriament va tindre el seu emplaçament a la vora del riu Ésla, però, al construir-se l'embassament de Ricobayo, va quedar submergit en les seues aigües, per la qual cosa, a iniciativa de Manuel Gómez-Moreno, es va decidir el seu trasllat pedra a pedra a l'actual ubicació. Esta operació es va dur a terme entre els anys 1930 i 1932 sota la direcció de l'arquitecte Alejandro Ferrant Vázquez.
PLANTA:
El temple presenta l'orientació litúrgica habitual amb una lleugera desviació. D'estil visigòtic, s. VII, la seua primera traça va respondre a una planta de creu grega, si bé després es van traçar les dos naus laterals que li conferixen l'aspecte final híbrid entre la planta basilical i la cruciforme. Posseïx a més una estada a cada costat del Presbiteri. El conjunt de tot això ve a compondre una planta rectangular d'aproximadament 16,80 m. per 11,20 m. del que sobreïxen tres capelles: la del testamentari que forma un Absis rectangular, i altres dos en els extrems del transsepte.
EXTERIOR:
Va ser realitzada amb carreu arenós groga de talla regular, ben tallada i assentada en filades de gran regularitat, molt ben aparellades sense ús d'argamasa. Disposa de contraforts únicament en la nau, parcialment absorbits pels dos pòrtics afegits en les façanes nord i sud a l'altura del transepte. En l'exterior, façana nord-oest, uns buits per a bigues de fusta i el color del carreu mostren indicis d'una possible estada monacal del tipus magatzem, graner, etc. que no s'ha conservat.
INTERIOR:
Les dos estades  es comuniquen amb el presbiteri per una porta i un va en forma de triple arc de mig punt amb columnetes, estant il·luminades per dos vans. Segons l'autor consultat van poder tindre funcions de cel·les eremítiques, capelles, sagristia, aules, estades dels monjos, etc.; en l'actualitat la del costat de l'Evangeli conté la pila baptismal. La nau central, com sol ser habitual, és més alta i ampla que les laterals i està separada d'elles per arcs formers sustentats en robustos pilars. En el costat de l'Epístola, un apuntat en el tram 2 i un altre de mig punt en el 3r i el 4t tram està tancat per un mur. En la nau de l'Evangeli, dos arcs de mig punt cegats en el tram 4 on s'exposa el sepulcre dels Sants Barquers i altres 2 de ferradura en els trams 3 i 2. Les cobertes són voltades al mig canó, però mentres les del testamentari i les dels recintes laterals es conserven en la seua original estructura pètria, les dels trams occidentals de les naus són de rajola voltejat sobre les primitives arrancades de carreu. Els arcs són de ferradura al mode visigòtic. D'ells, els dos torals perpendiculars a l'eix de la nau principal queden ressaltats dels paraments i recolzen parcialment en columnes adossades als pilars. L'arc frontal de l'absis és també de ferradura un poc més tancat i descansa sobre columnes adossades als muntants del buit. En quant a la decoració, una de les més excel·lents de l'arquitectura visigoda, poden apreciar-se dos tipus d'elements de distinta concepció i deguts a distint artífex: un ample fris, que es correspon amb una filada de carreus, que mostra una successió de cercles amb variades figures vegetals i animals; i els capitells de les columnes adossades. Exhibixen escenes historiades extretes de la literatura bíblica, com Daniel en la trapa dels lleons o El sacrifici d'Isaac. Els seus cimacis van decorats per mitjà de roleus en l'interior dels quals apareixen figures d'animals i inclús humanes. En l'interior de l'església existix a més un horologi en forma tabular que es pot trobar inscrit en la pedra dels carreus de la part esquerra immediats a l'arc toral. Este rellotge està incomplet, però forma part d'una de les joies que poden veure's en l'Església.



José Manuel Sánchez Granell.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

TORRE DE L'OR DE SEVILLA